El mantell protector del Jamboree

“Barcelona era esplèndida en desembre del 63. Després de París, quasi semblava una ciutat tropical. Vaig tancar un tracte per treballar durant un mes a un club que era un soterrani, i que portava temps oferint música de jazz.”

Entre fils de fum i sons metàl·lics, Chet Baker deixava anar amb aquella veu de seductor que Barcelona tenia aquell je-ne-sais-quoi. I parlava del Jamboree, al que molta gent denomina avui “la Catedral del Jazz” de Barcelona, que tot i no trobar-se al Raval, la seva situació estratègica a la Plaça Reial, a la Ciutat Vella, l'ha convertit en un imprescindible de tot músic a Barcelona.

Pablo Sanz publicava el passat 10 de gener a ElCultural un article on, amb pinzellades fresques, esbossava el panorama emergent del jazz espanyol.“No obstante, si a geografías jazzísticas se refiere, Cataluña y el País Vasco son la auténtica cantera del jazz español.”

Davant d’una situació econòmica de dubtosa benevolència quant als impulsos a la música, i sobretot a la música en viu, parlar d’un local amb una trajectòria com la del Jamboree és absolutament indispensable. Chet Baker el dibuixava ja com a un soterrani que tot i això ja portava temps oferint jazz, i avui dia s’ha convertit en pare i protector de noves promeses tan espectaculars com els trompetistes Félix Rossy, Pol Omedes o Andrea Motis; els saxofonistes Marcel·lí Bayer, Gabriel Amargant o Lluc Casares; o els pianistes Marco Mezquida y Claudia Bardagí, que són únicament alguns dels noms cridats a destacar en el panorama internacional del jazz..

Avui dia, però, el Jamboree ha ampliat el seu mantell protector i serveix de plataforma de llançament per a tota classe d’artistes, no tan sols de noves promeses del jazz sinó fins i tot més enllà d’això, la promoció de tota música que es desmarca de la electrònica que regna avui dia.

Aquest és precisament el cas d’ Inxa Impro Quartet, amb la gralla de Manu Sabaté al capdavant, formació que va guanyar la sisena edició del Concurs de Sons de la Mediterrània i que el pasat dimecres 8 de gener s’estrenava a la Catedral del Jazz de Barcelona, a la cèntrica Plaça Reial.

A través de la improvisació, aquesta formació proposava una nova manera de veure els sons tradicionals catalans, apropant-se al gènere musical del qual és protector el Jamboree. Pol Ducable descrivia amb precisió aquesta actuació el passat 12 de gener a Cancioneros.com.

Nuria Ribas Costa

Entrada del Jamboree a la Plaça Reial. FONT: Jaume Meneses
(Llicència Creative Commons: Atribución Compartirigual 2.0 Genérica)